Els mercats territorials a Catalunya: de Pau Vila a l’actualitat
L’any 1936, el pedagog i geògraf Pau Vila va proposar la primera divisió comarcal moderna de Catalunya, fonamentant-la en l’observació directa del territori, els fluxos comercials i la centralitat funcional dels mercats locals. Els seus estudis van identificar una sèrie de nuclis que actuaven com a centres econòmics, institucionals i socials, i que encara avui condicionen l’organització del territori. Però gairebé un segle després, com han evolucionat aquests mercats?
El criteri geogràfic de Pau Vila
Pau Vila va identificar els mercats com a centres naturals de cada comarca, en funció de la seva capacitat d’atracció de població i serveis. Aquests nuclis eren els llocs on es concentrava l’intercanvi econòmic, les institucions locals, i els serveis bàsics com la sanitat i l’educació. Aquesta lògica va servir per fixar la capitalitat de moltes comarques actuals.
La centralitat avui: entre continuïtat i reconfiguració
Amb els canvis econòmics, demogràfics i tecnològics, alguns d’aquells mercats han reforçat el seu lideratge, mentre que d’altres han estat superats per dinàmiques metropolitanes, logístiques o turístiques. L’estudi actual compara les categories proposades per Vila amb la situació actual dels principals mercats territorials, incorporant indicadors de serveis,activitat econòmica i infraestructures.
Taula comparativa
| Mercat | Categoria Pau Vila (1936) | Situació Actual | Indicadors clau |
| Barcelona | Centre absolut / nacional | Capital metropolitana incontestable | PIB, Port, Aeroport, seu institucions |
| Tarragona-Reus | Centre regional | Conurbació amb pes logístic i institucional | Port, universitat, hospitals |
| Lleida | Centre regional | Centre logístic i administratiu de Ponent | Producció agrícola, Parc Científic, IRTA |
| Girona-Salt | Centre regional | Pol turístic i de serveis | Turisme, Universitat de Girona |
| Manresa | Centre comarcal fort | Centre de la Catalunya Central | Xarxa sanitària, comunicacions |
| Vic | Centre comarcal fort | Capital agroindustrial i educativa | Indústria càrnia, UVic, fires |
| Figueres | Centre comarcal fort | Porta nord i centre turístic | Alta velocitat, comerç, turisme |
| Tortosa | Centre comarcal | Centre institucional i de serveis comarcals | Hospital, educació, serveis Ebre |
| Igualada | Centre comarcal | Capital comarcal reforçada | Innovació tèxtil, hospital |
| Solsona | Centre subcomarcal | Centre de serveis rural amb funció limitada | Serveis bàsics i turisme de natura |
| Balaguer | Centre subcomarcal | Centre educatiu i sanitari de la Noguera | Educació, serveis, museus |
| Cervera | Centre subcomarcal | Centre universitari i institucional | Universitat, serveis bàsics |
| La Seu d’Urgell | Centre subcomarcal | Pol judicial i de serveis del Pirineu | Jutjats, sanitat, frontera amb Andorra |
Gràfic de centralitat territorial
Aquest gràfic mostra la posició relativa de cada mercat segons la seva centralitat el 1936 i la que manté actualment.
Conclusions
Els mercats identificats per Pau Vila continuen estructurant bona part del territori català. No obstant això, la consolidació d’àrees metropolitanes, la terciarització de l’economia i la mobilitat han introduït matisos importants. Centres com Vic, Manresa o Girona han sabut adaptar-se, mentre que d’altres com Solsona o Cervera mantenen funcions més limitades. Aquesta evolució ens permet comprendre les dinàmiques de centralitat, i ens ofereix una base per a la planificació de serveis, equipaments i polítiques territorials.
Referències:
- Pau Vila (1936), Estudi de la divisió comarcal de Catalunya.
- IDESCAT, IRTA, ICGC, Departament de Territori, INE, Observatori de Turisme, universitats de Catalunya.
- Elaboració pròpia d’Angerri Consultors (2025).
