L’Economia Blava | Un model en creixement
Què és l’economia blava?
L’economia blava és un model de desenvolupament econòmic sostenible vinculat a l’ús responsable dels recursos marítims i costaners. Amb unes activitats diverses i en ple creixement als ports de Catalunya.
Aquest creixement no és casualitat: s’ha inspirat en les directrius d’organismes internacionals com la Comissió Europea i les Nacions Unides, i és una aposta per l’aprofitament econòmic dels mars i oceans de manera sostenible, garantint la preservació dels ecosistemes marins.
L’Economia Blava a Catalunya
A Catalunya, les activitats de l’economia blava estan en plena expansió. Actualment, hi han 1.078 empreses que generen 23.876 llocs de treball i un impacte econòmic de 5.556 milions d’euros, representant el 2,1% del PIB català, segons l’estudi Tecnologia de l’economia blava a Catalunya, elaborat per l’Agència de la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) i publicat el 20 de setembre de 2024.
L’estudi recull que el 98,6% de les empreses són pimes i es distribueixen entre els següents sectors: Transport de persones i mercaderies (47,1%), pesca i aqüicultura (29,6%) i la propulsió i construcció de transport marítim (15,2%). D’aquestes, el 16,6% son empreses exportadores i un 38,2% tenen menys de 10 anys de vida.
Principals activitats de l’economia blava
Les activitats d’economia blava es poden dividir en diferents categories. En aquest cas, hem optat per organitzar-les en quatre agrupacions funcionals:
1. Activitats esportives i de lleure
Inclouen les activitats nàutiques, recreatives, formatives i divulgatives. Algunes d’aquestes activitats son la navegació en les seves diverses modalitats (rem, vela i motor), esports aquàtics com el paddle surf i el submarinisme, així com les escoles de formació.
Són activitats amb impacte en l’oci i el turisme, i que es poden correlacionar bé amb altres activitats econòmiques, els serveis turístics o l’hostaleria, i aprofiten la proximitat amb el front marítim i contribueixen al desenvolupament econòmic i l’atractiu turístic dels ports catalans.
2. Serveis nàutics
Agrupa els serveis tècnics i logístics relacionats amb la nàutica, com la gestió de ports esportius, el transport marítim, així com la construcció, reparació i manteniment de vaixells, entre d’altres serveis relacionats.
3. Innovació, recerca i tecnologia
Incorpora les tecnologies relacionades amb l’observació i conservació marina. Inclou activitats com la protecció i regeneració d’hàbitats marins, la gestió dels residus generats per les activitats nàutiques, l’eliminació de la contaminació causada per plàstics i microplàstics i la dessalinització.
També les empreses relacionades amb la investigació de noves tecnologies i la recerca marina. Activitats tant diverses com la biotecnologia blava, el cultiu d’algues, l’enginyeria i la robòtica marina.
4. Economia circular
Incorpora les tecnologies i infraestructures com l’eòlica marina i altres fonts d’energia renovable, com la solar fotovoltaica marina o l’undimotriu, que és aquella energia que es capta amb el moviment de les onades.
També hi podem afegir les empreses relacionades amb els recursos marins vius. Aquesta agrupació inclou activitats com la pesca i l’aqüicultura.
Els reptes de l’economia blava a Catalunya
Catalunya presenta grans fortaleses:
- Un turisme nàutic consolidat i una àmplia presència de petites i mitjanes empreses de construcció i manteniment naval, amb les activitats portuàries de Barcelona com a hub de transport marítim i logístic.
- La biotecnologia blava, un sector amb perspectives de futur. Sobretot en el cultiu d’algues, un mercat mundial que va generar 12.120 milions de dòlars el 2022 i que s’espera que arribi als 17.890 milions de dòlars el 2027.
Malgrat tot, Catalunya acusa:
- Una baixa inversió en R+D.
- Va endarrerida en les infraestructures d’energia renovable, entre les que s’hi inclouen les renovables marines.
- Un baix dinamisme en l’adquisició i la construcció de noves dessalinitzadores, per garantir el subministrament d’aigua davant de les sequeres; que es poden veure agreujades els propers anys pel canvi climàtic.
Activitats comercials als ports esportius
La majoria dels ports de Catalunya tenen ben resoltes les activitats esportives i de lleure, amb una presència destacada d’empreses turístiques, els esports aquàtics i l’hostaleria.
En canvi, en alguns ports, les activitats de reparació han estat menystingudes i s’han traslladat lluny de la costa.
- Si les tasques de manteniment no es realitzen al mateix port on s’amarren les embarcacions, on haurien de dur-se a terme?
Una tendència que es pot revertir, perquè els ports recuperen les seves funcions originals i promouen activitats de servei directe a les embarcacions. Des d’una visió mediambiental és contraproduent que una embarcació hagi de ser remolcada terra endins, fins a polígons allunyats de la costa, per tasques de manteniment.
En la línia de reforçar els usos lligats al model de desenvolupament de l’economia blava, ja s’està facilitant la instal·lació d’empreses d’equipament marítim, escoles de formació, lloguer d’embarcacions i agències de tours turístics. Sense descuidar les companyies i startups que es dediquen a l’observació, la recerca i el desenvolupament.
Una nova fisonomia d’activitats que contribueixen a generar uns ports més vius i dinàmics, amb una economia en creixement, en un model que afavoreix la convivència i la concentració de les persones en les hores de sol i llum.
Activitats d’economia blava al Port Olímpic de Barcelona
→ Consulta els nostres serveis en Ports Esportius
