Quan encara no era habitual parlar d’economia blava, com a conjunt d’activitats que tenen en comú la mar com a valor, el Port de Mataró hi va creure per transformar-se.
Malgrat que l’ocupació dels amarratges era notable, des de l’any 2015, es va detectar un deteriorament en l’atractivitat de la zona comercial. Varen començar a ser massa freqüents, els incidents amb problemes d’ordre públic, en les activitats nocturnes. Diu la teoria criminalista que, quan un vidre es trenca, i no es repara ràpidament i millor, les solucions acaben costant més.
L’octubre de 2015 hi varen haver d’intervenir els serveis de la Policia de Mataró i els Mossos d’Esquadra: armes de foc, navalles i drogues. Els incidents en les discoteques que s’hi havien anat instal·lant, lamentablement, no es varen acabar fins que el Port de Mataró no en va renovar les concessions.
El Port de Mataró és un consorci integrat per la Generalitat (66 %) i l’Ajuntament (33 %). Els 1.650 metres lineals de pantalans, de tres metres d’amplada, i que donen servei amb 1.080 amarraments, el converteixen en un port esportiu amb còmodes accessos, especialment a la Catalunya central, per les excel·lents comunicacions que facilita el túnel de Parpers que permet l’enllaç entre les autopistes C-32 i AP-7.
En el procés de transformació (Pla Estratègic Port de Mataró, 2016-2030), els òrgans de govern del Port varen fer un esforç de comprensió de les motivacions dels clients i usuaris a qui volien arribar.
L’usuari bàsic dels serveis d’amarrament era ben atès per la facilitat d’accés en carretera i per la facilitat de l’aparcament a l’interior del Port.
En canvi, la mateixa ciutadania de Mataró, més propera, i les persones que visitaven la ciutat, no valoraven les instal·lacions del Port de Mataró. Havien de travessar la doble barrera de la NII i de les vies del tren.
Des d’Angerri Consultors es va treballar la reorientació del Port de Mataró, amb l’objectiu de posar la “Mar en valor”. L’objectiu era l’obertura de Mataró al front marítim, i recurperar les activitats econòmiques pròpies d’un port. És el que, ara, en diem economia blava.
L’estratègia era generar llocs de treball i riquesa, en relació l’activitat nàutica. Premiar els clients i usuaris dels locals comercials, reconeixent la seva fidelització. Finalment, desenvolupar l’activitat comercial, de forma compatible amb el model d’especialització del Port de Mataró en activitats nàutiques i esportives.
Avui en dia, s’està generalitzant entre els ports esportius l’orientació a les activitats esportives, científiques i econòmiques amb vinculació amb el mar. Malgrat tot, el Pla Estratègic del Port de Mataró, en va ser precursor.
L’acabament del període de concessions als locals comercials (amb prop de 30 locals tancats, el maig de 2018) va facilitar d’orientar la transformació i concertar les actuacions.
La inversió de 5,6 milions d’euros, tot just acabada la pandèmia, ha posat la “Mar en valor” al conjunt de la ciutadania. Ho explicava Margarita Díez, la gerent del Consorci Port de Mataró que ha dirigit la transformació, des d’octubre de 2019: “Volíem atraure el públic familiar amb els jocs infantils i espais de passeig”.
L’avaluació dels resultats evidencia els bons resultats d’un conjunt integrat, que busca l’equilibri de restaurants, bars i negocis relacionats amb l’esport i la nàutica.
“Ara mateix tots els locals estan ocupats i pel que fa als amarraments només un 3% està disponible sense comptar els que reservem pels vaixells de pas”, explica Margarita Díez.
Els establiments ofereixen hores gratuïtes als clients per abaratir l’estona d’aparcament a les 800 places que hi ha. “L’estiu passat s’havia de tancar el pàrquing a la nit perquè es col·lapsava”, explicava Margarita Díaz, a l’Elena Ferran, al PuntAvui, el juliol del 2024.
La nova orientació de l’aparcament, amb períodes d’aparcament gratuït als clients de les activitats comercials, ha optimitzat les instal·lacions, amb 450.000 cotxes aparcats a l’any.
